LasHuecas neix l’any 2016 amb la voluntat de dur a terme creacions escèniques des de la pràctica col·lectiva.
Com agrupació hem transitat per vàries identitats: investigadores etnògrafes, banda de punk o dibuixants de fanzine, tot i que som bàsicament quatre actrius i una tècnica. Hem actuat a l’espai públic, en solars alliberats, en teatres, en sales alternatives de concerts i en streamings d’instagram. Per això és molt important per nosaltres el diàleg entre els marcs de representació i les decisions performàtiques preses. En aquest sentit treballem des del cos biogràfic que es vincula necessàriament amb el cos polític i, per tant, amb la nostra condició de subjecte privilegiat per la tribuna de l’escena.
Ens situem per ideologia en el reconeixement de les pròpies condicions materials, apostant per una estètica del distanciament, de l’estranyament del real a partir d’un estar-a-l’escena inestable, exposat a la precarietat del cos i de les seves circumstàncies, exposat al joc obert dels codis teatrals, en el que podríem anomenar poetització del fracàs o performance de la retirada permanent.
Las Huecas: “Projecte 92 es un ajuste de cuentas, os lo tragasteis y esto es una mierda”
Ruben Nogueira, Teatron


«El Fórum fue la segunda parte más mierda de la historia»
Francesc García, Bcore Blog
ARTÍCLES I ENTREVISTES
Las Huecas: “La obra Projecte 92 intenta cuestionar los mitos de las Olimpiadas”
Teresa Villaverde, El salto diario
Crítica: “Projecte 92”
Gemma Moraleda, Somnis de teatre
La llama olímpica
Rubén Ramos Nogueira, Tea-tron
Projecte 92
Dona'm escena
Notas que patinan #93: Aquellas que no deben morir
Ruben Ramos Nogueira, Tea-tron
Pedagogías del duelo
Núria Gómez Gabriel, A*DESK
El telón de cristal
Bárbara G. Vilariño, Pikara Magazine
Nosaltres
Aquelles que no han de morir
Cerimònia d'inauguració